Resultats de la cerca criteris: 308
|
41.
Sigles. Escriptura. Majúscules i minúscules
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Com a norma general, les sigles s'escriuen en majúscules.
IEE Institut d'Estudis Eivissencs
DNI document nacional d'identitat
IVA impost sobre el valor afegit
Alguns acrònims corresponents a noms propis es poden escriure amb totes les lletres majúscules
o només amb la lletra inicial majúscula [...]
|
|
42.
Documentació jurídica. Presentació. Criteris generals de redacció
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions de fons i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, clara, concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues. Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la [...]
|
|
43.
Simbols. Escriptura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
acompanya, però si això no és possible ti-
pogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal.
5 % (espai fi)
5 % (espai normal)
Alguns signes utilitzats com a símbols són un cas especial i s'escriuen sense deixar cap espai entre
el signe i la xifra, com ara els graus, els minuts i els segons de [...]
|
|
44.
Sigles. Traducció. Noms propis
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
creades en llengües romàniques, o
bé que corresponguin a organismes amb una d'aquestes llengües com a llengua oficial, pot fer
que coincideixin amb les que correspondrien en català.
UE Unió Europea
BOE Butlletí Oficial de l'Estat
CGPJ Consell General del Poder Judicial
Tot i això, per tradició, s [...]
|
|
45.
Simbols. Codis de les comarques catalanes
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Sovint, en bases de dades referides a municipis o a professionals, cal consignar la comarca com una
dada més. Per raons de seguretat i rapidesa en la introducció de dades, s'acostuma a treballar amb
taules codificades per a totes les informacions que es poden tipificar, perquè les variables que [...]
|
|
46.
Sigles. Pronunciació. Pronunciació lletrejada
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
bisíl·labes acaba amb a, que es pronuncia
neutra en el català oriental.
RFA erra-efa-a
FMI efa-ema-i [...]
|
|
47.
Abreviatures. Escriptura. Punt abreviatiu i barra
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
m/fra la meva factura
Cal no confondre la barra com a signe d'abreviació amb la barra com a signe de divisió: no s'ha de
suprimir el punt abreviatiu si precedeix una barra de divisió.
h./km2 habitants per quilòmetre quadrat
El punt abreviatiu sempre va seguit d'un espai, tant si es tracta d [...]
|
|
48.
Sigles. Gènere i nombre
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
)
De vegades, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, com en la MAT (la línia
elèctrica de molt alta tensió). Ara bé, encara que no hi estigui representat, la sigla també té tant el
gènere com el nombre del nucli del sintagma.
En relació amb el nombre de les sigles, podem [...]
|
|
49.
Abreviatures. Antropònims
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
l'antropònim.
M. * Ma. o * M.ª Maria
Els noms que comencen per Ll es consideren un cas especial, atès que aquest dígraf representa un
so diferent del representat per la lletra l, i es poden abreujar, optativament, amb L. o Ll.
J.-L. / J.-Ll. Josep-Lluís
En el cas dels noms compostos es poden [...]
|
|
50.
Presentació
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'any 1997, la Direcció General de Política Lingüística publicava l'opuscle Abreviacions, amb la
intenció de posar a l'abast dels lectors unes orientacions lingüístiques sobre un aspecte convencio-
nal de la llengua que, si bé no es pot considerar que sigui bàsic, sí que és un recurs molt [...]
|
